I això que Cortés arribà al rugby per casualitat, millor dit
pel seu amic, company i entrenador, Tomás Pardo. Va aterrar a Alzira, procedent
de la seua Barcelona natal en 1976. Sis anys després va conèixer Pardo quan
preparaven junts les oposicions a bomber: "feia arts marcials i només havia vist
algun partit de rugby en la tele però no l'entenia". I a partir d'ahí Cortés ha combinat la seua professió de bomber amb un esport en el que ha
sigut de tot; jugador, tècnic, delegat, directiu i president, des de principis
d’esta temporada, en sustituir Miguel Durá.
Disciplina i sacrifici
Professió i vocació que tenen prou similituds; "les dos
requerixen una preparació física adient, a més de disciplina i sacrifici així
com també treballar en equip, la dita, si falla ú fallen tots val per al
jugador de rugby i per al bomber".
Cortés, mentre pren un café al bar del seu barri, Amadeus,
recorda els moments gloriosos i també els difícils pels que ha passat el rugby
alzireny. Al principi de la década dels 90 tingueren que fussionar-se amb el
CAU de València "per falta de jugadors", els dos clubs van estar cinc anys
fusionats, militant tres tem porades en Primera Regional i les altres
dos en Nacional. Després d'una xicoteta etapa en solitari en la que recorda "buscarem jugadors per tota la comarca, fins i tot pels col.legis", es
fusionaren amb el club de rugby de Cullera, etapa que va durar dos temporades.
Moltes satisfaccions
Arribats a la década del 2.000, "començarem a crèixer i ara
som 30 jugadors en el primer equip i una xifra semblant en l’escola". Com que
els clubs de la capital són més potents en superar els de la Ribera i altres
comarques per número de llicències, els equips de l'escola s'han unit
els de Cullera, i Tavernes fent el conjunt anomenat, Inter, on participen
els infantils, cadets i juvenils. Així han conseguit plantar-los cara i anar en
posicions capdavanteres a més "d’evitar la fugida de jugadors cap els equips de
Les Abelles, CAU i Tecnidex que són els més potents".
Jordi Cortés abandonarà el pròxim mes de juny la pràctiva
esportiva reconeguent que ese esport "m’ha donat moltes
satisfaccions",aconseguint estar en els terrenys de joc en melés, touches… fins
els 55 anys, en actiu no hi ha cap jugador de la meua edat" diu amb la cara
reflectint plena satisfacció tot i reconèixer que ha sigut possible gràcies a
"molta disciplina, entrenament continuu i a cuidar-me molt". També ha
contribuït a permanèixer en primer línia el seu caràcter “molt competitiu".
El rugby ha evolucionat molt
El jugador barceloní-alzireny fa una mirada enrere i explica
que "el rugby ha evolucionat molt, abans era més estàtic on el principal objectiu
era la posessió, mentre ara es busca més la velocitat, amb l’eixida del baló i
dels jugadors de forma molt més ràpida". I tot sdeguit va una comparança
curiosa, "el rugby és com el joc d’escacs, s’han de fer una sèrie de moviments
perquè el contrari es despiste en defensa, és un joc clarament d’estratègia".
Pardo es mereix un homenatge
Cortés que es troba molt a gust parlant de la seua vocació,
es mostra un tant crític amb el seu poble d’adopció, "Alzira no cuida els seus
esportistes, és una clara injustícia que no li haja fet un homenatge a Tomás
Pardo que ha sigut 38 vegades internacional en la selecció absoluta espanyola.
Tomás és una persona humil a la que admire molt, que no té cap problema en ser
entrenador d’un equip de regional després de ser seleccionador de l’absoluta".
Villans i cavallers
El rugby és un esport amb moltes peculiaritats, entre ells
crida especial l'atenció, allò que anomenen el tercer temps i és que quan
finalitza el partit, s’ajunten jugadors, tècnics, l'àrbitre i fins i tot espectadors
per comentar l’encontre mentre prenen una picadeta. A més este
esport caracteritza pel respecte a les regles i a les decissións
arbitrals. Hi ha una dita britànica que diu, "el futbol és un joc de
cavallers practicat per villans i el rugby és un joc de villans practicat per
cavallers".
Em retire molt al meu pesar
Ens acomiadem a la porta del Amadeus, que està escoltada per
dos guerrers medievals i on este "guerrer" del rugby expresava així el seu adéu "em retire molt al meu pesar".
Fuente: www.riberaexpress.es
¿Retirarse? ¿De qué? ¿De vivir?
ResponderEliminarEn mi etapa ya pasada como jugador de regional, no recuerdo la de veces que habré jugado con Jordi. Y digo bien "con", desde mi militancia activa en Les Abelles he podido disfrutar de él, tanto como jugador como compañero en el juego, es decir como un amigo y rugbyman en todas sus afecciones.
Ahora en su faceta de president del Alzira estoy convencido de que a su manera seguirá poniendose las botas y después duchandose con el hilico de agua que salía en los vestuarios como los recuerdo hace ya 20 años después de jugar en esa estupenda hierba que tenía el campo.
Por cierto me uno a su idea de un homenaje a Tomás, se lo merece.
Amunt Jordi! una abrassada!
para mi , uno de los jugadores mas sucios que he visto en un campo ... verguenza
ResponderEliminarAmigo mio soy Jordi Cortés y con 55 años de edad y 30 como jugador de rugby ya pocas cosas me afectan, pero a pesar de todo y por respeto, te diré algo los que después de una critica, respetable por otro lado, se esconden detrás de un anónimo al no ser consecuentes, denotan una falta de carácter, personalidad y seguridad de si mismos, rebajándose al nivel del criticado.
ResponderEliminarUn abrazo Jordi Cortés Coronas